És el patrimoni en realitat

L’instint de Marta Pascal fou sortir ràpid a defensar Baiget perquè ella mateixa pensa exactament el mateix que Baiget. El mateix marit de Pascal és cap de gabinet de l'ex-conseller ja destituït Baiget, vull dir, el seu marit cobra un sou descomunal que, ajuntat amb el de la seva esposa, dóna per comprar la caseta a la costa brava, la piscina pels nens, els dos cotxes amb plaça de pàrquing inclosa, totes aquestes comoditats tan importants en la vida familiar burgesa, i que òbviament cap dels dirigents polítics estan disposats a posar en risc per una causa d'impossible realització com és la independència de Catalunya.

A Pascal, tal com a Baiget, i a la majoria de càrrecs de la Generalitat, se'ls escapa el riure quan es tracta de parlar seriosament de la independència, se'ls escapa el riure quan han de cantar aquests eslògans de la Catalunya oprimida, la Catalunya colònia; me'ls imagino en família anant a la casa de la Cerdanya mentre xerren de la seva llibertat. De veritat s'ho creuen, de veritat vosaltres creieu que s'ho creuen? Tu, processista de classe mitjana que voldries arribar sense problemes a final de mes, entenc que et vulguis creure la comèdia de la Catalunya rica i pròspera on tothom menjarà llagosta cada dia. Però la Marta Pascal?, el marit de la Pascal?, tots aquests consellers i caps de gabinet que viuen a cor que vols, que justament pel fet que no hi ha cap revolta, justament pel fet que el sistema funciona prou bé (sobretot per a ells) poden comprar-se el quatre per quatre desitjat; de debò creus que estan disposats a jugar-se el patrimoni? Jugar-se'l per aquesta Catalunya independent amb què ni creuen.

Ara pot semblar que van a per totes, i precisament és aquest el pla, semblar que van del tot en serio. Per això Baiget s'ha equivocat dient la veritat justament ara que es tracta d' aparentar la màxima valentia per quan arribi el dia del pas enrere no sigui dit que no van voler arribar fins al final. Tots aquests tuits passats de rosca del Puigdemont no són més que aquest treure pit, aquest mostrar-se el més "dement" possible. Cal aparentar que el propòsit del referèndum és real, i que van per a totes: una actitud aquesta pròpia de qui sap que haurà de recular i, sabent-ho, fa tot el possible per mostrar amb anterioritat que la rebel·lió és un fet; per compensar després la reculada. Per això s'ha destituït Baiget, per això la intransigència de Puigdemont amb tot aquell que mig destapi la farsa. Baiget ha comès l'error de dir la veritat, de ser un "xivato", de posar de manifest la mentida. I això és imperdonable, justament ara que es tracta d'aparentar que no ens importa la segona residència estiuenca si es tracta de lluitar per la llibertat de catalunya.

De sempre que la ideologia ha estat la piscina d'aigua transparent, òbviament, la caseta a Begur, els diners per anar de viatge a Eurodisney amb la canalla. Aquesta és la ideologia. No pas la independència, no pas la llibertat de Catalunya, no pas el cant dels segadors. Però cal amagar-ho. Cal amagar que en realitat se'ls en fot la independència, i que és el cotxe de 40 mil euros el que importa en realitat, la piscina en realitat, la casa de la Cerdanya, en realitat. És el patrimoni en realitat. Aquesta és la seva única i vertadera ideologia.