Ocupar el Parc de la Ciutadella

Es veu que una possibilitat quan no se celebri el referèndum és que els dirigents s'atrinxerin al parlament a la vegada que les entitats sobiranistes munten una ocupació en el parc de la ciutadella. Una mena de 15 M independentista.

El final de la promesa del "referèndum o referèndum" seria doncs una mera ocupació de carrer, un caos contingut, una agitació folklòrica en un parc, amb paradetes temàtiques, castells, ball de sardanes i salsitxes a la brasa. Aquesta parafernàlia serviria perquè els processistes estiguessin contents, i per tant, aquest singular port aventura al parc de la ciutadella, seria suficient per allargar el procés amb noves i falses promeses.

Es diu que els polítics romandrien al parlament uns dies, cosa que no els aniria pas malament per aparentar que lluiten aferrissadament per la causa; sortirien del parlament i serien lloats per la gentada, i esclar també pujarien a alguna atracció del parc i, en fi, farien comèdia uns dies, això sí, sense firmar cap paperot que pogués dur-los a la presó. Cal tenir molt en compte això: el parc temàtic seria un camuflatge folklòric que estalviaria als dirigents signar res que pogués tenir vinculació jurídica; el parc temàtic seria una trinxera on amagar la covardia de no signar res que els pogués suposar possibilitats reals d'entrar a presó. De fons, per tant, cap avanç jurídic en la consecució de la independència.

No és dolenta la idea del parc, si més no, per sortir del pas de cara al seu públic, sempre disposat d'altra banda a ser enganyat i a autoenganyar-se ell mateix amb una facilitat encomiable.

-Jo ho faria tot per Catalunya, ho faria tot.
-Tu no faries res, tros de comediant.

De cap manera ens hem de deixar impressionar per aquesta possibilitat de Port Aventura independentista. És important recordar que la persistència en una rebel·lió guarda una proporció directa amb el grau d'opressió, i en aquest assumpte, l'espècimen processista és molt d'anar a esquiar a la casa dels papàs a la Cerdanya. Vull dir, l'opressió no dóna per gaire més que per uns dies de canutos i tendeta de campanya. Molta xerrameca, però a l'hora de la veritat els processistes viuen com a reis, l'opressió òbviament és falsa, només volen passar-s'ho bé, ganes de festeta, ganes de muntanya russa en realitat, una estança el cap de setmana al parc de la ciutadella mentre es diuen entre ells quant s'han sacrificat ¡ens hem sacrificat molt! Sobretot que no falti el sacrifici i aquest gran esforç que fem per Catalunya.