Lliçons de llacet

Laura Borràs, diputada de juntspercatalunya, va penjar unes fotos a tuiter d'un dinar celebrat pel Jordi Cabré a la casa de muntanya on van assistir referents d'aquesta cultura subvencionada que escriu al dictat del poder polític; cultureta formada per autèntics mestres en difondre l'eslògan polític adequat a canvi de cobrar aquests sous milionaris que els permeten tenir cases a la muntanya i cotxes de luxe com hem pogut comprovar en les fotos de la Laura penjades a Tuiter. Una cultureta que és responsable de propagar la veneració i lloança acrítica als dirigents del procés, tractant-los exactament com fa cinquanta anys els periodistes havien de tractar al general Franco si volien continuar tenint columna pròpia.

És aquesta una cultura que roman infecte des de la recuperació de la democràcia. Amb Pujol es va beneficiar del lladrocini cobrant òbviament la part corresponent amb què els culturetes es varen comprar aquestes casotes i aquests cotxes que valen el que tu guanyes en tres anys; i en l'actualitat, ja ho veieu per les fotos, continua la cultureta ben viva en part gràcies a la caixa que ha fet al llarg de tants anys d'espoli nacionalista, però també, i cal remarcar aquest fet, gràcies a les mateixes subvencions altíssimes que la cultura encara cobra avui directament de l'article 155. O de Soraya, que és el mateix.

Abans del dinar, els de la cultura varen fer 30 segons de silenci en memòria dels polítics empresonats ¿Què devien recordar o memoritzar mentre duraven els trenta segons? ¿Van recordar que cobren del 155 i que permeten, doncs, que el govern invasor pagui el seu altíssim nivell de vida? ¿Com és possible viure amb aquest cinisme? ¿Com poden donar lliçons de llacet, fer-se les víctimes d'una infame repressió i després parar la mà i cobrar ingents quantitats de diner públic pagat pel mateix estat invasor?

Laura Borràs diputada de juntpercatalunya, o la Pilar Calbo també de juntspercatalunya, propietària pel que sembla del BMW de luxe, les dues venerades milicianes que passen per progres i socialdemòcrates quan no són més que les filles d'aquest monstre Hugo Chávez en què a poc a poc s'està convertint Catalunya. Les filloles de convergència però ara reconvertides en CDR guanyant pasta pública a dojo i impartint lliçons de llacet. Cultureta que amb els seus altaveus foragita les empreses, espanta els inversors, fuig el diner privat d'aquesta elit minoritària (no us oblideu, són pocs) que crida independència i subtilment difon la destrucció mentre xucla i xucla del nostre patiment i del nostre esforç i del nostre treball, autèntics vampirs, familiars directes de Chavez.

Si un dia et foten al carrer perquè l'empresa marxa o tanca, si a poc a poc aquest país s'empobreix i arriba el dia que no tens ni per pagar la roba dels fills, recorda que aquesta gent continuarà gaudint dels seus dinars culturals a la casa de l'Empordà talment com gaudeix la família de culturetes de Chavez o de Castro o de qualsevol governant de qualsevol país de pandereta que basa la seva política en el populisme i la revolució.

El caos

Carreteres tallades, vies de tren tallades, gent aturada a les carreretes endins els seus cotxes sense poder fer res més que esperar a que el jovent vehement i entusiasta es cansés de la festa i marxés cap a casa. Gent endins els cotxes parats, segrestats, persones que potser tenien previst arribar a casa a una hora determinada per prendre's la medicació, per posar només un exemple, persones que tenien un pla d'actuació i que per culpa dels somrients joves, això sí, mancats de tota empatia, no van poder fer allò més o menys important que tenien previst fer.

Coartar la llibertat dels altres, segrestar-la sense el menor escrúpol, saber que per la vostra culpa hi ha milers de persones atrapades als cotxes, i malgrat saber-ho, continuar ballant a la carretera conscient del mal que esteu fent. L'estat pot haver empresonat al govern però vosaltres ahir vàreu empresonar a les carreteres milers de persones que cap culpa tenen de l'empresonament dels governants. No és molt pitjor l'estat que vosaltres: vosaltres que no teniu escrúpols a l'hora de privar de llibertat de circulació a persones innocents i que no tindríeu escrúpols en continuar privant-los de llibertat durant dies i dies si no fos que viviu tan bé que un dia a la carretera és divertit, però ahhhh dia i nit, dia i nit, a ras, amb el fred que comença a fer, és un patiment que de cap manera esteu disposats a suportar.

Permeteu que dubti de la vostra solidaritat real amb els governants presos; dubto i molt que us importin de veritat, molt em temo, de fet, que us importen poc, poc molt poc us importen. Despresos com esteu de tota empatia per posar-vos al lloc dels que ahir estaven aturats endins els cotxes i els trens ¿com us podríeu posar al lloc dels governants? No crec que tingueu imaginació. La vostra empatia no podria arribar a tant. Sou joves, només penseu en vosaltres, en la vostra lluita de cartó pedra que us fa creure que esteu fent quelcom històric, que sou protagonistes d'una revolució. Només això us impulsa. Si es tractés de sortir a tallar carreteres per la causa comunista, ho haguéssiu fet igual, només perquè el comunisme seria el que estaria de moda; haguéssiu llepat comunisme fins dir prou, i sortiríeu a reclamar comunisme com ara sortiu al carrer a fer veure que demaneu la llibertat dels presos, si bé en realitat sortiu a jugar a fer la revolució, malgrat que poseu aquesta cara d'enfadats quan pertoca.

Cares forçades, se us veu d'una hora lluny la vostra indignació forçada, en absolut sincera, les vostres llars sus esperen amb les calefaccions enceses i el plat a taula, i us oblideu ràpid dels presos quan us en aneu al llit i us tapeu bé amb el nòrdic. Voleu sentir la indignació, la voldríeu dins vostre, i que fos sincera aquesta indignació, que fos real el patiment que dissimuleu, però no és així, i ho sabeu, sabeu que tota la vostra indignació no és res comparat amb la indignació que sentiu quan no teniu els diners suficients per comprar-vos un iPod o una moto i encara heu d'estalviar més. O un cap de setmana frustrat, un pla encomiable que teníeu tancat i encabat es frustra, això us enrabia de veritat, però un govern a la presó, permeteu-me que dubti i molt de la vostra real indignació.